dilluns, 10 d’octubre del 2011
divendres, 30 de setembre del 2011
On?
ON?
On caigui la bena que tapa,
On pagui la pena deixar-se la pell
On salvar el coll
On morin per sempre els fantasmes
On tornin a néixer les ganes de fer meu algun lloc
On passar pel pas del temps
On demà aniré si vens
On trobi forces per nedar a contracorrent
On no haver de guardar la roba
On ser valent
On no hagi de guanyar batalles
On l’odi se’ns mori de gana
On tornar a creure amb la gent
On sàpiga entendre’t quan calles
On costi el que costi parlar-ne
On somiar no costi gens
Bé, aquesta és una cançó d’estiu que volem compartir des d’aquest escrit amb tots els lectors del pregoner, perquè és prou inherent amb la nostra manera de ser.
On aquest estiu, hem anat de campaments per diferents racons dels Països Catalans. A Senterada hem muntat el campament base amb tota la seva infraestructura habitual per on hi ha passat les branques de castors, llops i daines i els ràngers i noies guies. Travesses pel llac de Montcortés, tallers, jocs, eixos d’animació, però també amb el compromís d’adquirir responsabilitats envers els companys i l’espai natural que hem gaudit.
On els pioners i caravel·les s’han aventurat a travessar el mar per fer cap a Ses Illes. Menorca ha estat l’illa per explorar , disfrutar dels seus paisatges , el seu melós dialecte, les cales verges, l’aigua de mar, també alguna punxada d’eriçó de mar, la sobrassada, la brisa vespertina salabrosa, postes de sol, amb la motxilla amunt i avall recorrent-la. Entre moltes altres vivències i inquietuds del grup.
On aquest estiu ,n’hi ha, però, que no han anat a voltar-la. Si, són els trucs, la branca veterana, que enguany s’han quedat a dins del cau, ajudant a un equip de caps i amics voluntaris que a hores mortes durant tot l’estiu han anat remodelant el cau. Ens hem embrutat de valent però ara que ja hem passat l’última escombrada, hem vist que l’arromangada de mànigues d’aquest estiu ha valgut la pena. I no només per l’agrupament.
On entre demolició de parets, escombrada, paletada, arrebossada, pintada, vaietada, instal·lació acabada, enfalcada de mobles, també hem preparat els jocs de cucanyes de la Festa Major d’enguany.
On..., ves per on, no ens recordem d’escriure al pregoner tot el que voldríem.
On?... Al CAU. Motor de projectes i somnis de baix consum, alta innovació, educació vivencial, creixement personal, col·lectiu i cooperatiu. Ara també al “feisbuc”: Cau Bellpuig. Un motor que no para, perquè comencem un nou curs, amb inscripcions imminents.
FENT CAMÍ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)